sonia-mates-classroom
Recull de la normativa
Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP) que va entrar en vigor el 2 d'octubre de 2016 substituint a l'anterior Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPA).
La *LODE *des de la seua publicació en 1985, ha estat modificada per successives lleis orgàniques d'educació fins a l'actual LOMQE. Actualment té com continguts encara vigents les denominacions generals i específiques dels centres, els centres en l'estranger i la tipologia dels centres per la seua titularitat, els Consells Escolars com a elements de participació, la Conferència Sectorial d'Educació, els concerts educatius i les competències de l'Estat i de les administracions locals.
La LOE publicada en 2006, ha sigut modificada àmpliament per la LOMCE-2013, però contínua vigent en els aspectes no modificats, així com en els de nova redacció. Per a la seua consulta el més pràctic i aconsellable és el seu text consolidat en data de hui i que es pot accedir per mitjà de l'adreça electrònica: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2006-7899. Regula els principis i finalitats de l'educació, l'organització de les ensenyances i de les seues etapes, l'equitat i l'alumnat amb NEE, el professorat, els centres docents, la participació, autonomia i govern dels centres, l'avaluació del sistema educatiu, la inspecció i els recursos econòmics.
La LOMQE és l'última llei orgànica d'educació vigent publicada, al desembre de 2013 i que es caracteritza per tractar-se d'una llei que modifica de manera àmplia la llei orgànica anterior, la LOE, en 106 ocasions a través del seu article únic. En les seues disposicions addicionals regula aspectes relacionats amb els centres autoritzats per a impartir les modalitats de batxillerat, amb els requisits per a participar en els concursos de mèrits per a la selecció de directors,…. En les seues disposicions finals establix modificacions en la Llei Orgànica d'Universitats de 2001, en la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i especialment en la LODE, en els aspectes relacionats amb els centres concertats (facultats del director, composició dels consells escolars, nomenament dels directors, selecció del professorat i incompliment d'obligacions derivades).
Regulen aspectes molt diversos de matèria educativa, però destaquen per la seua importància temàtica els relacionats amb les ensenyances mínimes o currículum bàsic de les etapes educatives (normes de caràcter bàsic), admissió d'alumnes i normes de preinscripció i matrícula, convivència i drets i deures dels alumnes, organització i funcionament dels centres, reglaments orgànics dels centres, autonomia dels centres, direcció de centres, ordenació i desenrotllament curricular de les etapes educatives, avaluació d'alumnes per etapes educatives, avaluació de centres, avaluació docent, gestió econòmica, calendari escolar, requisits mínims de centres, servicis escolars de transport i menjador, servicis educatius, associacionisme d'alumnes i de pares, diversitat i educació especial, especialitats docents i del professorat,….
Marc de la Funció Pública derivat de la Constitució, la Llei 7/2007 de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) publicada en el BOE del 13 d'abril.La Comunitat Valenciana es regix per la Llei 10/2010 de 9 de juliol (DOCV del 14 de juliol) que s'amplia amb la Llei 11/2017.
Esta normativa específica autonòmica de Funció Pública, regula fonamentalment els drets i deures dels funcionaris, les llicències i permisos, les situacions administratives, així com el règim disciplinari, que es complementa amb les resolucions i instruccions de les respectives conselleries o Departaments d'ensenyament per a cada curs escolar.
L'EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic), com a normativa bàsica regula els aspectes següents:
Concepte i classes d'empleats públics
Drets i deures dels funcionaris
Codi de conducta dels empleats públics
Accés i pèrdua de la relació de servici
Ordenació de l'activitat professional
Situacions administratives
Règim disciplinari
Drets individuals:
Drets individuals exercits col·lectivament:
Deures dels empleats públics
Pressupost: és el document que arreplega de manera sistemàtica i quantificada la previsió dels ingressos i la capacitat màxima de gastos que es poden fer durant un exercici econòmic. Constituïx l'instrument de planificació econòmica del centre, és únic i inclou també els conceptes extrapressupostari i la seua vigència coincidix amb l'any natural.
Per a la seua elaboració i execució s'han de tindre en compte els principis següents:
El cicle pressupostari engloba l'elaboració i aprovació del pressupost, les modificacions necessàries durant l'exercici pressupostari, la seua execució que es materialitza en la comptabilitat del centre, i la seua liquidació i avaluació.
El pressupost
per la direcció del centre i ho aprovarà, prèvia consulta preceptiva al Consell Escolar, abans del 31 de gener o bé a l'inici del curs escolar, segons les normatives reglamentàries de cada territori.
Tots els acords del Consell Escolar sobre qüestions pressupostàries s'han d'arreplegar en l'acta corresponent, en la que quede de manera explícita reflectit el contingut econòmic, afegint-se tots els annexos que convinga, les seues successives modificacions o la liquidació final.
El pressupost d'ingressos inclou totes les previsions de recursos que pot obtindre el centre durant l'exercici, per a finançar i fer front el conjunt de gastos. S'inclou:
El pressupost de gastos inclou tots els gastos que efectue el centre, els fixos (electricitat, telèfon, aigua, calefacció, neteja,…) i els relacionats amb el seu funcionament ordinari (de reparació, conservació i manteniment,…), que en el cas dels centres d'educació infantil, primària i educació especial, tot allò que s'ha relacionat amb el manteniment, calefacció, neteja, seguretat,…, no s'inclouran perquè van a càrrec del municipi on es troben ubicats.
S'elabora d'acord amb la previsió d'ingressos i una vegada analitzat i avaluat el pressupost de gastos de l'any anterior, s'introduiran les modificacions necessàries per a obtindre millores en eficiència i eficàcia en la gestió econòmica del centre.
Elements de contractació pública
La contractació públicaregulada a nivell de normativa bàsica estatal per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic,https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902. També en el cas dels centres docents caldrà tindre en compte allò que s'ha establit per les Instruccions de les conselleries o Departaments d'Ensenyança i per les disposicions reglamentàries reguladores de la gestió econòmica dels centres docents.
Normativa de contractació pública.
Disposicions generals dels contractes públics
Entre altres destacar les següents més significatives:
Responsabilitat civil és l'obligació de respondre pecuniàriament dels actes realitzats per un mateix o per altres. Responsabilitat que es traduïx en una indemnització de danys i perjuís.
Esta responsabilitat pot nàixer per incompliment de l'obligació concreta d'un contracte (responsabilitat contractual) o perquè es produïsca un dany o perjuí derivats d'un delicte o quasidelicte (responsabilitat extracontractual).
Per a analitzar la responsabilitat extracontractual haurem de tindre en compte els articles 1.902, 1.903 i 1.904 del nostre Codi Civil:
«El que per acció o omissió causara dany a un altre intervenint culpa o negligència, estarà obligat a reparar el dany causat».
«La obligació que contempla l'article anterior és exigible, no sols per actes o omissions propis, sinó pels d'aquelles persones dels que s'ha de respondre».
«Las persones o entitats que siguen titulars d'un centre docent d'ensenyança no superior respondran pels danys i perjuís que causen els seus alumnes menors d'edat durant els períodes de temps en què es troben sota el control o vigilància del professorat del centre, exercint activitats escolars o extraescolars i complementàries».
«El que paga el dany causat pels seus dependents pot requerir d'eixos el que haguera satisfet. Quan es tracte de centres docents d'ensenyança no superior, els seus titulars podran exigir dels professors les quantitats satisfetes, si hagueren incorregut en dol o culpa greu en l'exercici de les seues funcions que foren causa del dany».
La responsabilitat extracontractual naix no sols per actes propis, sinó també per descuit o defecte de vigilància d'una altra persona.
Perquè es puga deduir responsabilitats per al professorat és necessari, en definitiva, que quede provada l'existència de Dol (és a dir, intenció, malícia) o Culpa (és a dir, negligència). Cas que es prove la inexistència d'estos dos requisits, deixarà de poder exigir-se-li qualsevol tipus de responsabilitat.
«...la responsabilitat...» cessarà quan... «proven que van emprar tota la diligència d'un bon pare de família per a previndre el dany».
L'especial protecció i els principis d'actuació amb els menors: igualtat i respecte a l'interés superior del menor.La norma bàsica i fonamental referida als menors és la Convenció dels Drets del Xiquet (CDN), promulgada per les nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990.
Convenció dels Drets del Xiquet (CDN): https://www.unicef.org/argentina/spanish/7.- Convencionsobrelosderechos.pdf
Convenció dels Drets del Xiquet (CDN): https://www.unicef.org/argentina/spanish/7.- Convencionsobrelosderechos.pdf
Principi d'igualtat als menors immigrants els menors immigrants, també els irregulars, gaudixen dels mateixos drets que els menors nacionals. L'art. 3 de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor (LOPJM) establix que: "Els menors gaudiran dels drets que els reconeix la Constitució i els Tractats internacionals [...] i de la resta dels drets garantits per l'ordenament jurídic, sense discriminació per raó de naixement, nacionalitat [... ] o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social ".
Principi de l'interés superior del menor: l'article 3.1 CDN i també la EL 1/1996, LOPJM, art.11.2
establixen: "La generalització de l'interés superior del menor com inspirador de totes les actuacions que se'l relacionen, tant administratives com judicials”.
Respecte als centres docents i el professorat este principi implicaria, per exemple, que les actuacions a dur a terme davant d'un alumne accidentat seria la de prestar-li l'atenció que fóra possible en el centre docent i inclús acompanyar-lo a un centre sanitari en absència en eixe moment de la família. O en el cas de no arreplegar a un alumne al finalitzar les classes, un docent hauria de custodiar-ho fins que arribaren els seus pares, o bé, ho posarien de la policia local o dels cossos de seguretat perquè ells es feren càrrec del menor. En definitiva, la protecció als menors, el seu interés, ha de prevaldre sobre altres interessos o consideracions.
Dret d'accés a l'educació: tots els menors estrangers, independentment de la seua situació administrativa de residència, tenen dret a l'ensenyança bàsica, gratuïta i obligatòria, així com l'accés a tot tipus de beques i ajudes; també respecte als nivells d'educació postobligatoris "els menors estrangers que es troben a Espanya tenen dret a l'educació.", i en el 13 determina com a obligació dels ciutadans que si es detecta una situació de risc o possible desemparament d'un menor, o es coneix que no està escolaritzat o no assistix al centre escolar, es comunicarà a l'autoritat.
Tots els estrangers menors de 18 anys tenen el dret i el deure de l'educació en les mateixes condicions que els espanyols. Este dret comprén:
L'accés a una educació bàsica, gratuïta i obligatòria, i a l'obtenció de la titulació acadèmica corresponent.
L'accés al sistema públic de beques i ajudes de qualsevol tipus, com l'adquisició de llibres de text, de transport i menjador escolar.
Els centres docents són llocs propicis per a la detecció
Pel contacte directe i diari que hi ha amb ells
Totes les persones que formen part d'un centre escolar haurien de conéixer les formes de previndre i detectar els maltractaments, així com els protocols d'actuació.
Davant de les primeres sospites o indicis haurien d'arreplegar les observacions dels diferents professionals que estiguen en contacte amb el menor, per a ratificar o no les dites sospites o indicis. Atés que l'agressió o maltractament es produirà, habitualment, fora del centre, serà necessari derivar el cas per al seu estudi i tractament als servicis socials que corresponguen.
Totes les persones i, en especial, els que per raó de la seua professió sàpien de l'existència de qualsevol maltractament a menors, ha de posar-ho de l'autoritat judicial o de l'organisme competent, que deu de garantir la reserva absoluta i l'anonimat del comunicant. Aixina es disposa en la EL 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor (article 13) i amb contingut semblant trobaríem articles a les lleis de protecció de menors de totes les CCAA.
Tipus de maltractaments
L'assetjament és una forma de maltractament basat en el desequilibri de poder; es pot definir com un abús de poder sistemàtic (Smith i Sharp, 1994), és a dir, que la idea de continuïtat o reiteració sempre va unida al concepte d'assetjament.
Per a considerar que es dóna una situació d'assetjament escolar o bullying, és necessari que concórreguen circumstàncies següents:
És l'acte agressiu i intencionat dut a terme de forma repetida i constant al llarg del temps, per mitjà de l'ús de formes de contacte electròniques per part d'un grup o d'un individu contra una víctima que no pot defendre's fàcilment; (missatges de text, assetjament telefònic, correus electrònics, sessions de xat, programes de missatgeria instantània com el whatsaap, via pàgina web,….)
L'única forma efectiva d'*afrontar i previndre l'assetjament escolar *és treballant la convivència: la resolució pacífica dels conflictes, el respecte als drets dels altres, la lluita per a eradicar els estereotips sexistes ...
Importància de la convivència i el foment de la igualtat de gènere.
La direcció del centre es responsabilitzarà de que es duguen a terme les mesures previstes, i informarà periòdicament la inspecció del grau de compliment de les mateixes i de la situació escolar de l'alumnat implicat.
Enfocaments diferents:
Qualsevol professional que detecte una situació de maltractaments d'un menor haurà de posar-ho en coneixement d'un servici especialitzat que farà el seguiment del cas fora del centre i planificarà unes mesures a prendre o bé, si el fet revist molta gravetat, de les forces de seguretat, de les entitats de protecció de menors o de les instàncies judicials, Jutjat de Guàrdia o Fiscalia.
Cal seguir el protocol establert per l'administració educativa local.
Dues situacions tipus:
- Sospita, es comunicarà als Servicis Socials, que amb la col·laboració d'altres Equips d'Atenció a Menors establiran un diagnòstic que consistirà en una mesura administrativa de protecció, o bé, si la situació és greu, ho comunicaran a la policia o a les instàncies judicials.
- Evidència, es comunicarà a la policia, que al seu torn ho posarà del Fiscal o del Jutjat de Guàrdia que prendrà les mesures cautelars que corresponguen.
Sempre, davant de situacions de perill, es demanarà la intervenció dels servicis sanitaris, i si fóra necessari, es traslladarà al menor a un centre sanitari.
