Listly by xavier zc
Enllaços compartits per a un treball de la UOC (RECOM1819s1)
Un estudi sobre els teixits creatius i culturals del Regne Unit informa d'una gran desigualtat social en la seva formació. Les classes treballadores estan infra-representades perquè els salaris inicials són molt baixos i són molt habituals els treballs iniciàtics "per amor a l'art". Qui pertany a les classes socials més elevades pot permetre's treballar gratis, però no qui ve de classes més necessitades.
Un altra reflexió sobre el mateix estudi de l'article anterior. Incideix també en la situació desfavorable de classe obrera, dones i minories racials.
El mal disseny és per tot arreu, però què significa Mal disseny? És només el disseny lleig? (Una característica subjectiva) És mal disseny el contrari del Bon disseny? O és el disseny que no cumpleix la seva funció o que no és adequat pel seu públic objectiu?
El GDF és un dels fòrums més antics dedicats al disseny gràfic. Amb el temps s'ha convertit en un recurs molt valuós. Té un munt de categories en les que participar: Inspiració, ajut amb les eines i el programari, notícies del sector, informació de concursos i ofertes laborals... El clima és molt civilitzat i la gent té bona predisposició a ajudar als nouvinguts.
Les Hackney Flashers van ser un grup creatiu que va funcionar del 1974 al 1980. El grup estava compost principalment per dones i es describia com "socialista feminista". Es van formar arran d'una exposició sobre les dones treballadores organitzada per un sindicat. Una de les seves característiques més revolucionàries és que només signaven les seves obres amb el nom del col·lectiu, mai identificaven els membres que hi havien treballat.
No és que l'article sigui de qualitat però, encara que no el mencioni, parla del disseny emprat en el marketing i l'ús sovint poc ètic que se'l dóna en cerca d'uns interessos que afavoreixen a les altes esferes i perjudiquen a les inferiors. Si bé, inevitable i tristament, les classes inferiors es deixen perjudicar. Els comentaris també valen la pena.
Fòrum de notícies i esdeveniments sobre disseny urbà. Un disseny popular, inclusiu i social.
Un altre article que demostra l'escletxa en la cultura i les arts gràfiques entre les classes superiors i la classe treballadora.
Diversos articles de la comunitat de dissenyadors AIGA on es parla de disseny de diversitat i inclusiu.
Article sobre les obigacions morals i l'ètica que ha de tenir un dissenyador.
Una presentació simple sense gaire teoria que ajuda a entendre l'estructura sobre la qual s'estamenta la filosofia del disseny ètic.
Gràcia era un petit nucli de població pagesa que celebrava el patronatge agrícola de Sant Isidre el 15 de maig. Al començament del s. XIX rep un important flux d’artesans, obrers i petits comerciants. Si al cens de 1828 eren poc més de tres mil habitants, al de 1875 ja eren gairebé seixanta dos mil.
La Festa Major de Gràcia està documentada des de l’any 1817, quan al llibre de “Muralles Enllà” de l’historiador Francesc Curet apareix la cita que parla de la primera celebració ocorreguda a Gràcia el dia 15 d’agost de 1817. Aquesta, exposa que en aquell dia es va fer una processó festiva per tal de retornar la imatge de la Mare de Déu de la Masia de Can Trilla on estava amagada de la possible destrucció durant la Guerra del Francès al convent de Jesús, d’on era originària. Quan la imatge va retornar al seu altar, els vilatans van celebrar balls i berenars populars i es va decidir fer festa cada any pel 15 d’agost. Des de llavors, podem veure amb regularitat com al Diario de Barcelona apareix la informació que avisa de la celebració de la festa de Gràcia pel 15 d’agost. Cada cop, la festa fou més acceptada per la població. La societat gracienca decidí enriquir la programació amb balls durant aquella setmana i guarnint els seus carrers per tal que passés la processó del dia 15. Aquells primers guarniments fets amb ornaments vegetals simulaven els salons de ball de l’època.